Paco Merino (1948-2004), artista autodidacte, va deixar un record profund entre els seus incomptables amics. La seva personalitat, oberta i d’enorme sensibilitat humana, va fer d’en Paco una persona profundament estimada. La seva versatilitat artística, experimentant contínuament diferents tècniques, i la seva constant recerca de noves fórmules expressives, jugant amb textures, colors i formes, mostrava la tensió artística i creativa que despertava admiració. Per bé que alguns han provat de silenciar la seva contribució, la crònica artística i cultural de Granollers dels darrers trenta anys no pot explicar-se sense la figura d’un franctirador com Paco Merino.